L'única selecció catalana campiona del món absoluta defensarà la corona a Colòmbia a partir del 6 de novembre
Ivan Tibau les anima a defensar el país i a viure una “experiència esportiva única”
El seleccionador, Christian Roldán, va anunciar fa uns dies la llista definitiva de 12 jugadores després de diferents jornades d'entrenament. L'equip el formaran Letícia Illa, Mònica Bernabé, Beatriz Lerena, Laia Rodríguez, Sheila Barrull, Judith Peran, Anna Munné, Anna Giralt, Cristina Moreno, Carol Juliench, Gisela Andrés i Jèssica Todó. D'aquest grup destaquen la capitana, Laia Rodríguez, que ja va ser campiona del món a Reus i la jove de 16 anys Anna Munné, màxima golejadora i jugadora més valuosa del torneig de classificació que es va jugar al Canadà i en el qual les catalanes van deixar fora de combat la selecció local, els Estats Units i Veneçuela. “Defensar el nostre país és un orgull i tenim el desig de repetir un moment màgic com el de fa cinc anys a Reus”, va assenyalar Laia Rodríguez.
Un grup difícil
Aquest diumenge l'expedició sortirà cap a Barrancabermeja, una de les ciutats
més caloroses de Colòmbia. A banda de les catalanes i les colombianes, les
altres favorites per al títol són el Brasil, l'Argentina i Rússia. En la fase
inicial Catalunya jugarà contra Itàlia (7 de novembre), Veneçuela (9) i
l'Uruguai (11). Les catalanes es jugaran probablement el primer lloc del grup
contra Veneçuela. Serà molt important aconseguir-lo, perquè és la manera
d'evitar la selecció local en els quarts de final.
Colòmbia, que en aquests últims anys ha aconseguit regularitzar un campionat femení professional, sortirà com a gran favorita. L'equip ha fet concentracions regulars a Barrancabermeja i les mides de la pista, més petita que les de Catalunya, afavoreix el seu joc i el dels altres grups sud-americans. “Nosaltres tenim fixat el nostre objectiu: arribar a les semifinals, tot i que una final contra Colòmbia seria espectacular”, va comentar el president de la federació, Jordi Eduardo, que va confiar la direcció de l'equip a un tècnic que va viure en directe el títol mundial aconseguit a Reus: “En Christian era el segon entrenador i la seva experiència serà molt valuosa, perquè només queden dues jugadores de les que van ser campiones el 2008.” Catalunya va guanyar la final de Reus a Galícia per 4-0, un èxit impensable per a una petita federació que sempre ha tingut entrebancs per culpa de la rivalitat amb l'altra modalitat de futbol sala, la que controla a Catalunya i a la resta del món les federacions de futbol. Eduardo, en aquest sentit, va agrair el suport de la Generalitat perquè la selecció pugui viatjar a Colòmbia i la cessió d'un local, perquè la federació hi tingui la seu per dur a terme la seva activitat.
Amb tot, el futbol sala femení no ha parat de créixer a Catalunya, i ara mateix hi ha una lliga nacional i tres de territorials.
Colòmbia, que en aquests últims anys ha aconseguit regularitzar un campionat femení professional, sortirà com a gran favorita. L'equip ha fet concentracions regulars a Barrancabermeja i les mides de la pista, més petita que les de Catalunya, afavoreix el seu joc i el dels altres grups sud-americans. “Nosaltres tenim fixat el nostre objectiu: arribar a les semifinals, tot i que una final contra Colòmbia seria espectacular”, va comentar el president de la federació, Jordi Eduardo, que va confiar la direcció de l'equip a un tècnic que va viure en directe el títol mundial aconseguit a Reus: “En Christian era el segon entrenador i la seva experiència serà molt valuosa, perquè només queden dues jugadores de les que van ser campiones el 2008.” Catalunya va guanyar la final de Reus a Galícia per 4-0, un èxit impensable per a una petita federació que sempre ha tingut entrebancs per culpa de la rivalitat amb l'altra modalitat de futbol sala, la que controla a Catalunya i a la resta del món les federacions de futbol. Eduardo, en aquest sentit, va agrair el suport de la Generalitat perquè la selecció pugui viatjar a Colòmbia i la cessió d'un local, perquè la federació hi tingui la seu per dur a terme la seva activitat.
Amb tot, el futbol sala femení no ha parat de créixer a Catalunya, i ara mateix hi ha una lliga nacional i tres de territorials.
LAIA RODRÍGUEZ
La capitana de l'equip ja va ser campiona del món amb Catalunya a Reus
Jugadores
Letícia Illa
Teià
Mònica Bernabé
Cardedeu
Beatriz Lerena
Girona
Laia Rodríguez (c)
Teià
Sheila Barrull
Botigues Sitges
Judit Peran
Teià
Anna Munné
Teià
Anna Giralt
Alella
Cristina Montero
Teià
Carol Juliench
Cardedeu
Gisela Andrés
Botigues Sitges
Jèssica Todó
Tortosa
Seleccionador
Christian Roldán
Teià
S'avancen a la “competència”
Les competicions femenines comencen a prendre relleu en la cursa que
mantenen, sobretot a l'Amèrica del Sud, la FIFA i l'Associació Mundial de
Futsal, per assolir el control del futbol sala original, dividit ara en dues
federacions i petits canvis reglamentaris. La FIFA encara no ha aconseguit
organitzar cap mundial femení oficial i l'AMA podrà dir després de l'experiència
de Colòmbia que ja n'ha organitzat dos. Les federacions sud-americanes,
conscients que el futbol sala femení és un terreny inexplorat per la FIFA,
s'estan organitzant per crear campionats nacionals i internacionals que facin de
l'AMA la gran referència del futbol sala a tot el món. De moment, l'experiència
de crear una lliga professional a Colòmbia ha estat un èxit, i moltes jugadores
d'altres països, sobretot de Veneçuela, hi han trobat
cabuda.
No comments:
Post a Comment